Memòria

Divendres 4 de novembre

Sala 1. Pràctica: 10 minuts silenci, 10 min. escalfar-se, 10 minuts veu, 30 minuts improvisació (Andrea porta “mariñaques”)

Dijous 3 de novembre

Trobada amb Nodes. Dolors, Montse, Jordi, Víctor, Sebastià, Olga.

Parlem sobre el procés. Tractem data i format de la presentació. La idea que teníem sobre presenta-ho en hores desubicades (p.ex: a les 5h del matí). Finalment, quedem que serà el divendres 25 a les 20,30h. a la Caldera.

Entre d’altres coses també surt el tema d’enfocar-se en el procés i no en el resultat. Nodescartisres és un projecte impulsat perquè es doni l’encontre entre artistes de diferents disciplines enfocat en el procés, en l’investigació. El Victor Nubla ens nombra Brian Eno: “yo vengo de la música popular, no me interesan los procesos sino los resultados”.

Quan s’acaba la reunió ens disposem a fer una pràctica: 10 minuts de silenci, 10 min. de veu, 10 min. d’escalfament/preparació, 30 minuts d’improvisació.

Acabada la sessió conversem sobre el que ha passat i el que ens agradaria poder rescatar. En realitat, és una cosa que ja succeix sola, però ho nombrem per fer-ho conscient, perquè quedin elements per tenir disponibles en altres sessions.

Volem construir un paisatge amb una gran tela que primer estigui penjada (com la idea que teníem inicialment de teles penjades) i poc a poc anar-la extenent en l’espai per crear-ne un sól del que hi sorgim nosaltres. Ens plantegem que els elements que rescatem siguin eines que armonitzin aquest paisatge. Inclosa la part sonora, la Carola està treballant per poder trobar amb la Loop diferents tipus de textures que crein ambients que s’acoplin en aquest terreny.

Dimarts 1 de novembre

Sala 0. Pràctica: 10 min.silenci, 10 min. veu, 40 minuts improvisació donant especial importància al so, a la veu, clarinet i loop.

Dilluns 31 de novembre

18h. Sala 0. Fem un visionat dels videos de les dues últimes sessions.

Rescat d’idees.

Video dia 30. Tela que penja al mig de la sala. Prendre mides. Cadira com a casa. Jugar paraules/pronunciació/idioma. Textura després del quartet, soroll de pluja. Duet Andrea amb cadira, Andrea mobilitza Neus des del cap (com a roba)

Video de la improvisació dels paperets amb idees. Totes a l’espai, comencem amb canvis de roba. Diferents maneres de veure/mirar, incloure el fer fotos en l’acte. Camí de roba. Propietat, sortir de la propietat. Recorregut juntes des del terra, desplaçar-ho per anar a buscar megàfon.

Diumenge 30 d’octubre

La Phoebe ens explica sobre Deborah Hay. Preguntes per enfocar-se de cara a una improvisació:

What if, no big deal (no pasa res), all 376 billion cells of my whole body at once, the teacher, had the potential to:

-watch time pass
-see space change
-move in relation to others
-practice getting what I need while performing
-turn my fucking head (if I want to see something)
-be here/gone
-invite being seen
-presume others are practicing what I am practicing and getting their needs met
-know and understand but not be controlled by your choreographed body”
De les preguntes:
1. The questions aren’t a specific thing (or things) or state(s). They are portals into ways of being that might help us, as Deborah says, “transcend the choreographed body”. Which doesn’t mean to put it down or eliminate it, but to not be owned by it. Not be subject to it.
2. To investigate those questions while washing the dishes, standing in line, talking to someone, working (maybe not with sharp knives or power tools…:)
Pràctica per avui: 10 min . silenci, 10 min. veu, improvisació 40 minuts.
En acabat recuperem i concretem: teles penjades, focus, part de veu darrera la tela, idees dels altres videos, vestuari (protuberàncies, portar moltes capes de roba, pila de roba), continuar amb veus, clarinet, loop, però no volem introduir veu des de fora.
Dissabte 22 octubre

Fem una selecció d’idees o conceptes dels textos que cadascuna va escriure sobre el territori, i que d’alguna manera ens poden ajudar durant el procés.

  • Ens incomodem portant canvis a les nostres rutines
  • soportem l’espai de convencions?
  • mapa com a residu i narrativa o transcripció de l’acció.
  • enganyar el propi espai de seguretat.
  • el silenci que s’estableix quan es genera una harmonia entre l’individu i el paisatge.
  • territori. Propietat. Límit. Volum. Compartir.
  • Entendre els límits.
  • Efectes del pas del temps en el territori. (erosió, transformació, canvis de morfologia, creixement, disminució…)
  • Classificació. Conseqüències/necessitats
  • Al coincidir en l’espai, els esdeveniments es convoquen sols.
  • També som (dinàmica, mecanicitat, organicitat) les nostres accions
  • Resposta a la desubicació (com a testimoni o vivència personal)
  • Fronteres del territori natural. Construcció de fronteres polítiques.
  • Voluntat de reagrupar i dividir encara que cada persona és única i irrepetible.
  • Xarxes o territoris virtuals que invaeixen el territori vital.
  • Prespectives de l’espai cotidià/conegut

Divendres 21 d’octubre

Comencem a la sala 1 repassant les nostres agendes i calendaris.Parlem sobre el tema de presentació, no presentació. I aquest cop veiem que si decidissim fer una presentació ens agradaria que fós al matí, que hi hagi llum. Dissabte dia 26.

Respecte a l’organització dels assajos, creiem que és bo que en acabar l’assaig estructurem la jornada de la propera trobada, amb activitats i duracions. Necessitem acotar els temps.

Tot seguit, rellegim el text composat el dia anterior que ens demanen des de la coordinació sobre el territori i el procés de creació que estem portant a terme. El tornem a enviar i és aquest:

“Abordem el territori des de l’àmbit personal i l’expandim a un terreny comú, imprecís, indefinit, il·limitat i efímer .
Ens descobrim en la improvisació, incomodant-nos en indrets desconeguts per acabar-ne formant part.

Traduïm les reflexions sobre el paisatge en confeccions de mapes, teixits que transcriuen els nostres cossos i les vibracions que es produeixen en els seus contorns.

Estudiem aquests cossos i la seva interacció amb el món i ho fem també des del silenci, establim contacte amb el terreny, respirem.
Per experimentar aproximacions al territori juguem amb la imaginació de les nostres veus, creant textures que finalment es fonen en una.

Som testimonis d’una nova complicitat, fruit de l’apropament de mirades, tics, dèries, passions, olors que esdevenen familiars. “

A continuació, volem recuperar el que hem treballat:

  • les mapes del cos amb textile
  • improvisations amb moviment, so, i espai, etc.
  • pràctiques de so amb patrons, jocs, seqüències
  • pepperminta i taste of tea
  • imatges i coses en el bloc de dialecs delisios i la caixa disastre
  • tenim desig per anar al bosc i parlem molt d’ una conte (de L’Alice, etc)
  • el activitat amb les petites plantes en el ciutat (la Neus no estaba alla)- les preguntes de com pensem dels espais urbans, i que volem fer amb la nostre espai/territori? Inclos idees de fem cosetes en espais del ciutats (les rondes amb terra, etc)
  • els texts de deluze i llibrets
  • proposta Andrea del fil al cap i cintura
  • vestir-se de l’altre i sortir al carrer

De totes les idees que hem estat tractant des del principi, cadascuna n’escull quatre, les escribim en un paperet i el dobleguem. Barregem aquestes setze recuperacions i les posem dins d’un megàfon.

Farem una improvisació de quaranta minuts, en la que com a màxim podem agafar quatre paperets com a llavors de realització. Ho enregistrem.

Dijous 20 d’octubre
Posada en comú dels textos que hem portat escrits sobre territori segons cadascuna de nosaltres.
dijous 28 setembre 2011

Avui ha sigut un dia diferent en les nostres rutines.
La idea d’avui, proposada per l’Andrea, era fer una intervenció en l’espai públic, ajuntant-se amb la iniciativa proposada per l’associació de ganxet Duduà. La idea consisita en fer unes bosses de ganxet que s’enganxen en alguna reixa i s’omplen de sorra on s’hi planta un cactus o planta crassa perquè segueixi creixent.
La Phoebe i jo ens vem trobar a la Caldera i vem quedar amb l’Andrea a la parada de Bogatell, al barri de Poblenou. La nostra missió era aconseguir plantes crasses per transplantar i la recerca va ser una porta a viure noves experiències ja que el que transmitiem, no era del tot corrent al carrer, doncs la gent estava disposada a dir-nos qualsevol cosa.
Per exemple, vam trobar un arbre-planta crassa que debia fer un munt d’anys que era a la finestra del famós Cafè del Teatre al carrer torrijos de Gracia, i l’amo ja ens va veure a venir i a través de la finestra ens va cridar que no li agafessim un esquetx de la seva planta, que tothom ho feia! però al final va resultar que ho deia de broma i vem estar bromejant una mica amb ell i vem saber qui era l’amo d’aquell bar i d’aquella planta. Després vem baixar quasi tot el Passeig Sant Joan, esperant trobar altres plantes i potser alguna llagosta perduda. I ens vem detenir a cada planta i cada flor, observant la quantitat de riquesa i bellesa que pot tenir la natura.
Amb tres brots de diferents plantes extretes de Gràcia ens vem proposar fer el transplantament a les terres de Poblenou, on ens esperaven l’Andrea i uns arbres punxeguts gegants amb boles de “Porexpan” a les puntes, de caire a decoració nadalenca. I al mitg del pont per on passa la via de Renfe a sota, hi havia una aglomeració de gent penjant els seus cistells de sorra en una part d’una reixa enorme, que devia fer uns 6 o 7 m2. Vem quedar maravellades de totes les possibilitats imaginatives de la gent amb el ganxet i l’Andrea ens havia preparat una bossa per cadascuna amb un jersei reciclat (va ser la més punk de totes les propostes crec). Així vem penjar cadascuna la nostra bossa dins aquest quadrat, menys la Phoebe que va decidir sortir dels límits d’aquell territori reinventat i enganxar la seva bossa fora del quadrat més vegetalici que us pogueu imaginar mai.
Aqui vem començar a parlar del que haviem sentit de la proposta de l’Andrea amb els fils a la cara i la cintura i de com ens havia molestat en algunes situacions i incomodat, també de com algo que no estem habituats a fer ens provoca sentiments, coses o situacions diferents.
I també xerrant i rient, i en relació al que acavabem de fer ens va sortir la idea de fer algo intervenint en l’espai públic i fer coses que surten de la normalitat, com la Carola que ens va xplicar una flipada que va tenir a la platja un dia camimant de maneres alienes a ella mateixa, trobant-se còmode caminant així en la platja però de cop cohivida i incòmoda al traspassar el límit de platja (naturalesa salvatge) amb passeig-asfalt-ciutat doncs cànon de comportament. Havent-se de reprimir no es va poder aguantar de passar la mà amb un moviment espàsmic quan un noi tot cofoi i orgullós parlava pel mòvil amb ves a saber qui. Aquell noi va quedar estupefacte mentre ella continuava caminant en direcció contrària com si res hagués passat però explotant d’adrenalina i sentint-se exageradament poderosa dins seu!
Potser aquesta idea de sortir dels limits imposats pels contextos on ens trobem van fer que l’Andrea es volgués presentar el següent dia amb els llavis pintats de vermell amb el rastre a la cara i a les mans de volguer-se’l treure en un “arrebato de pasión”! Això també ho va fer perquè el dia abans vem començar a preguntar-nos què passaria si ens vestissim d’una manera completament aliena, si abandonéssim allò que és nostre i atribuim com a propi i ho “transplantessim” o mutessim de tal manera que no ens identifiquéssim com les mateixes persones. mmmm… aquesta idea de “transformació” va seduir profundament a l’Andrea i la Carola que, tornant a casa van passar pel parc de la Ciutadella i mentres comentaven la transformació que havien fet del parc durant la Mercè, van imaginar que podriem fer la presentació de Nodes dins l’Umbracle del parc!! podriem projectar imatges sobre les fulles gegantesques d’algunes plantes misterioses i centenàries, i podriem cantar i fer sons d’animals inventats. I després l’Andrea va començar a delirar sobre les possibilitats de fer “algo” des d’un balcó o fer un grunxador que penjés d’és d’un balcó… En fi, que el fet de sortir de la normalitat que haviem creat amb la residència ens va inspirar molt i donar molta volada i imaginació. Gràcies Andrea per la teva super proposta!!!

divendres 23 de setembre 2011

Per aquest dia teníem pensada la projecció de Pepperminta (pel·lícula de la videoartista Pipilotti Rist) que proposava l’Andrea. Però hi ha hagut confusions i finalment no tenim accés al projector.

Confirmem el pla d’acció i l’enviem a la Dolors.

Després d’un breu calentament del cos, restem 10 minuts en silenci.

Calentem i improvitzem amb la veu durant 10-15 minuts.

Després d’això la Carola torna  a suggerir-nos l’enregistrament de la veu per futurs exercicis i/o accions.

La Carola ha portat el clarinet!! improvitzem amb l’instrument. La Carola toca el clarinet, la Neus i la Phoebe es mouen per la sala de la Caldera i l’Andrea fotografia l’escena. Finalment totes acaben movent-se abandonant les accions anteriors.

dijous 22 de setembre 2011
La Carola, la Neus i la Phoebe es reuneixen a primera hora de la tarda i comenten la planificació del calendari de producció, creació, presentació, etc.
A les 19h arriben l’Andrea i la Dolors després d’una reunió amb l’Eart. Totes ultimem qüestions de logística, producció, cobrament d’honoraris etc.. amb la Dolors.
Més tard, comença l’assaig.
La Neus proposa un exercici que consisteix en l’exploració dels cossos com un acostament a un territori alié. Tenim en compte el reconeixement i reacció al tacte, possibilitat de moviment, etc. (exercici en parelles)
L’Andrea ha portat una tela blanca i proposa un exercici inspirat en un dels seus treballs escultòrics. Es pretén un enteniment dels cossos a través de la tela i un grafit amb el que anem guixant i marcant les diferents arestes del cos sobre la tela.
El resultat ens suggereix la idea de fer un mapa i possible marcació de distàncies amb eines de mesura de la nostra creació.
Fem d’altres proves de dibuix sobre la tela prenent com a model gestos d’altres cossos.
Restem 10 minuts en silenci.
La Carola guia durant 15 minuts un calentament per la veu i més tard improvitzem a partir d’aquest calentament. Després d’escoltar el resultat, la Carola ens suggereix l’enregistrament d’aquests exercicis.
La Phoebe ens recomana que mirem Shasha Higby per Youtube.
Assiag 20/setembre/2011
16h, La Caldera, Sala 0: Neus, Carola, Andrea i Phoebe
Comencem amb els details del calendari i ens fixem les dates. Tenim ganes per dies a fora de barcelona/la sala (per exemple, el bosc o l’animal i l’esquena).
A les 18h, L’Andrea va arribar i anem explicar el calendari i ella va fer un introducció de wordpress i el nostre bloc. Despres, hem parlat dels nostres curriculums i el format.
hem fer un conversa dels texte i del topic de territori.
  • What parts of the Deluz text are we really interested in? Phoebe needs a word document version so that she can translate it. She will read the selected texts before the next rehearsal. The text discusses territory as “potential” and brings to light the idea that by expanding, we find our true limits. Phoebe argues that it is within limits and  violence that expansion is possible (the contraction offers kinetic potential for release). Phoebe refers to the essay on violence by Anne Bogart (“A Director Prepares: Seven Essays on Art and Theatre).
  • Furthermore, we discuss how an individual copes (deals) with being outside it’s territory. For example, by singing? Is singing an inherent strategy for connecting to one’s insides? Is skin our ultimate territory/barrier? Andrea shares ideas about children and early childhood development corresponding with one’s adulthood.
  • Carola gives Phoebe the booklets for her to read.
Phoebe proposes an exercise of shaking for 1 hour without stopping and it is decided to do it another day due to time constraints. She presents another format of practice: 10/10/10- the 1st 10 minutes are in complete silence and stillness. The 2nd 10 mins. the group sits in a tight circle and sings/hums different notes and sounds with each breath. The final 10 mins. anything can happen. There are solos, duets, trios, and quartets occurring. Sounds are used (whistling, humming, singing, yelling, laughing, coughing). Distance and walls/barriers are explored Communication is present. Physical contact. Ends with yelling into the wall all together in a line.
  • a brief conversation ends the rehearsal: Andrea mentions the change in the way her body feels/ a release of stress. The group talks about hesitation and resistance to activities and the experience of discomfort. Neus shares about the effects of laughing and using the diaphragm.
**Despres el assaig, La Neus, L’Andrea, i La Phoebe van anar a un bar i van continuar una xarada del projecte.
  • Phoebe presents a Meg Stuart book, “Are We Here Yet”
  • Giuseppe Penone, artist (recommended by L’Andrea)
  • ….?
L’Agenda de 21/10/11 es comencem amb una manera de practicar (10/10/10 o algo), mirem “Pepperminta”, fem el “shaking”, i fem photos i documentacio.

 1/09/2011 via Skype

punt de partida – col·loqui d’idees:

La Phoebe ha comentat que pel que fa a la paraula Territori, ella ho relaciona amb les diferents llengües, que això li ocupa una gran part en la seva vida.

La Neus també ha comentat que li interessa la paraula límits

A l’Andrea el tema de jugar amb el mètode del Cadàver Exquisit per conèixens i arribar a lloc conjunts curiosos i diferents

La Carola ha parlat de la xarxa visual que podrien crear les unions rectilínies entre els seus milions de pigues i les multiformes que podrien causar

Seguim amb la idea del video, però es va desdibuixant, no volem pressionar la residència a un resultat sinó a aprendre del que sabem cadascuna de nosaltres i enriquir-se

Maceració i creació de noves idees:

A la Neus se li ha acudit de fer una espècie de cadàver exquisit però amb conceptes diferents, i acotant i afinant la idea, hem arribat a crear el concepte       “diàleg deliciós”  que consistirà en que una de les quatre iniciarà el diàleg penjant quelcom al nou blog que ens ha fet la Phoebe, després una persona penjarà quelcom que aquest primer estímul l’inspiri i així correlativament sense que el tercer ítem tingui relació amb el primer, etc.

La Phoebe també ha proposat que penjarà un exercici el qual haurem de fer totes quatre i que sortirà completament diferent,  posant com a exemple anar al bosc i fer algo amb les propies pigues.

Mirant el blog de l’Andrea anomenat, OhWheresAlice, s’ha tornat de manera inconscient a la idea del món dels contes, també perquè la Phoebe, buscant la pàgina de l’Andrea, ha trobat una web molt suggerent que ens ha mogut cap aqui! quina bonica casualitat! de les que s’han d’aprofitar

I doncs ha començat a sortir la idea que cadascuna de nosaltres podría identificar-se amb un personatge d’un conte, ja que l’Andrea ens ha explicat que ella se sent com una Alicia al pais de les merevelles, i la Carola se sent tant encuriosida pel misteriós bosc com la Caputxeta… La Neus ens ha confessat que potser es veia com una BlancaNeus i a la Phoebe li encantat treure aquest tema i ens ha parlat d’un tal Captain Wizbang i d’unes Fix-it Girls, que encara no coneixem.

Després d’això ha sorgit la idea de la omnipresència de l’element bosc en el món dels contes i del què aquest simbolitzaba (el món interior i que dins cadaun de nosaltres existeix un bosc imaginari diferent)

La idea del bosc ens ha flipat a les quatre i hem decidit que haurem de fer una exploració al territori bosc, com a partida, La Fageda d’en Jordà.

Hem pensat en posar una descripció subjectiva al blog,  sobre el què ens remet a cadascuna la paraula Territori.

També ha sorgit la idea de fer unes biografies originals elaborades entre totes durant el procés de residència, trencant amb la idea de les biografies convencionals que taaant ens aborreixen a tots.

L’ordre del diàleg serà Carola — Andrea —-Phoebe —-Neus

Hem posat el primer post al blog! un fragment del text : el desitg sobre Deleuze

I este cuento continuarà…..

Dilluns 22 agost 2011
Primera trobada entre les quatre, la Phoebe encara és a California.
Així que decidim trobar-nos a casa la Carola i establir contacte amb la Phoebe a través de l’Skype.
L’Andrea menciona la idea que li agradaria treballar amb el format de conte. Això desencadena que la Carola ens expliqui la seva experiència en un altre treball de realitzar la Tacirupeca, en la que ella era la Caputxeta vermella que es transformava.
A través d’una idea que és la del joc del cadàver exquisit, en surten diverses opcions: en paper a través de dibuixos, paraules, manualitats…a través de la música mitjançant una cançó, melodia i inventant lletres, lletra inventant música, melodia, diferents instruments…amb el cos…cadascuna a través de de la seva disciplina, intercanviant disciplines…
Cadàver exquisit en format videoclip
Anar juxtaposant imatges, anar disminuit temps de juxtaposició fins que està totalment solapat.
Propostes d’un punt comú i que cadascuna el desenvolupi des del seu territori.
Des d’un territori cadascuna que desenvolupi com vulgui.
Totes juntes des de cada territori intentar arribar a un punt comú, a fer alguna cosa juntes.
Crear harmonies o dissonàncies.
Altres idees o cosetes a consultar:
Improvisacions a través de la veu, la paraula.
Le Grand coprs malade. Concurs d’slam.
Slam.
Ab del Malik


Anuncis

Entrades recents

  1. An invitation to be seen – presentació!! Deixa un comentari
  2. també som això.. Deixa un comentari
  3. aquí ens inspirem Deixa un comentari
  4. assaig 23 setembre Deixa un comentari
  5. intervencions en el territori Deixa un comentari
  6. Cinematic Orchestra Deixa un comentari